Finalista del certamen literari de ‘Círculo Rojo’
La gala serà l'11 d'octubre a Roquetas de Mar i la granollerina durà 'La chica del río' en la categoria de novel·la negra
Antonia Fernández Oliver va estar més de trenta anys fent d’infermera al Servei d’Urgències de l’Hospital de Granollers. L’any 2023 va fer el salt a la literatura amb La chica del río (Círculo Rojo), una novel·la negra inspirada en el paisatge del municipi, que va presentar en la trobada d’autors comarcals de l’any passat. Ara ha estat nominada com a finalista dels premis de l’editorial, que s’atorgaran l’11 d’octubre a Roquetas de Mar, Almeria. Es defineix com «una infermera que escriu» perquè considera que «tot i que ara estigui deixant sortir a l’escriptora que tinc a dins, sempre seré infermera».
Actualment, Fernández resideix a Vilanova del Vallès, però assegura que Granollers continua sent on passa gran part del seu dia a dia. «Hi tinc la família i els amics, hi ha els comerços… Segueix sent la meva ciutat», comenta l’autora. Un sentiment de pertinença que està força present a La chica del río. «A l’hora d’escriure aquesta primera novel·la, vaig tornar una mica a la infància i a tots aquells llocs on em sentia còmode imaginant la trama». Dins del relat, fins i tot, hi ha una imatge del riu Congost, que representa a l’obra tal com recorda de quan era petita i «creuàvem fins a Canovelles per les pedres». És en aquest record llunyà on l’escriptora s’imagina les víctimes, a les riberes. Una influència que també es veu reflectida en la seva protagonista, una periodista d’un diari local.
L’obra s’inspira en el gènere literari del realisme màgic, essencial en els referents de l’autora. «Sempre m’ha fascinat aquest gènere: Cortázar, Gabriel Garcia Márquez, Isabel Allende… Crec que m’han marcat força perquè era el que jo llegia de petita». També comenta que la novel·la històrica té una gran influència en la seva obra: «Crec que és un eix transversal entre aquests dos i la novel·la negra».
D’urgències a les llibreries
Fernández assegura que la passió per la literatura li ve de lluny i que «sempre he tingut la necessitat d’escriure, i he escrit molt al llarg de la meva vida, sense publicar-ho, com si fos una cosa íntima». Va ser el gener de 2023, quan va patir una lesió al genoll que la va obligar a estar a casa una temporada. «Mai vaig deixar la lectura, però el que sí que vaig recuperar va ser l’escriptura. Vaig començar amb un relat, que va acabar prenent forma per si sol». Explica que va ser un procés creatiu molt fluït i que semblava que hi havia «alguna cosa que m’anava guiant». A l’estiu se li va fer intervenció quirúrgica i al desembre va publicar La chica del río.
La granollerina fa broma amb el títol de la novel·la i comenta que amb ella ha deixat una vorera per arribar a una altra, i han «creuat juntes» el riu. Un salt que va fer gairebé per la «necessitat d’escriure una cosa més gran» i llançar-se a l’aventura perquè l’escriptora «que portava dins volia sortir». Fernández associa aquest canvi en la seva vida a un moment ideal en què ha acumulat experiències, vivències i es troba en un punt de maduresa emocional que li ha permès fer, de la seva passió, la seva feina a temps complet.
Defineix el moment en què va fer el salt com «un món totalment desconegut on vaig tenir una mica de vertigen, però també molt suport familiar». Té tres fills, que ja són grans, que en tot moment l’han encoratjat a tirar endavant. «‘Si no ho fas ara, quan ho faràs?’, em deien. És l’empenta que necessites, que reconeguin el que fas com una obra que val molt la pena». També destaca el suport d’altres escriptors que li repetien que «és una carrera de fons i, sobretot, que no tingués pressa». Compara la publicació de la primera obra amb l’emoció de «quan veus al teu fill per primer cop».
Recorda la trobada d’autors comarcals de 2023 com un moment «molt bonic, on tothom em repetia que no coneixien aquesta faceta meva i que quan llegien l’obra només podien sentir la meva veu». Per a Fernández, aquestes iniciatives ajuden a deixar enrere el concepte de «literatura com a producte comercial» i fan recordar que és una altra via artística. «És necessari que en tots els municipis se celebrin les lletres perquè és una bona oportunitat de democratitzar el mitjà», comenta criticant el fet que les llibreries sempre les ocupin les mateixes portades.
Sobre la seva condició de finalista, assegura que encara no es creu que «una obra sense cap intenció comercial» hagi estat nominada d’entre 3.000 propostes. «Era una història que estava fent per mi. Publicar-la va ser un regal. Fa goig veure que tot això ha tingut repercussió ,i adonar-te que si fas les coses amb passió i ànima, acaben arribant a bon port». L’escriptora considera que, amb el simple fet de poder assistir a la gala del lliurament dels guardons, ja ha guanyat: «Per a mi, poder estar allà, conèixer als altres autors i gaudir del moment, ja és un premi».
L’escriptora granollerina encara no sap què li depararà el futur, però té la certesa que «està ple de lletres» i que continuarà escrivint. «No sé si reprendré la infermeria, però tinc clar que mai deixaré d’escriure, i que veuré fins a on em volen portar els protagonistes de les següents obres».
